A principis del s.XX, en el marc d'un japonisme en expansió, comencen a editar-se compendis il·lustrats de literatura artística japonesa que eren adquirits per col·leccionistes estrangers buscant una guia per les seves pròpies col·leccions d'art oriental o per aconseguir un coneixement més ampli de l'art i l’estètica japonesa.

​

De l'altre costat del món, aquests compendis tan costosos, eren una aposta del govern japonès per projectes editorials que facilitaven la idea nacionalista d'un Japó amb un passat prestigiós; amb tanta història, art i patrimoni que es pogués equiparar al de les potències europees i nord-americanes. La forma de mostrar-ho, mitjançant compendis presents en fires internacionals, era el mecanisme més pràctic per projectar una visió de conjunt. No obstant, paral·lelament a aquesta motivació nacionalista, aquestes publicacions van servir com un primer compendi sistemàtic de la història de l'art japonesa, realitzat al Japó, i en aquell moment, va impulsar l'àmbit de la investigació, la difusió i la crítica d'art; Els assajos i descripcions d'aquests llibres van ser  fruit del treball intel·lectual d'una sèrie de personatges de la societat japonesa que participaven simultàniament en els àmbits ministerial, acadèmic, museogràfic, patrimonial, de divulgació i de la crítica d'art i, van elevar la qualitat dels compendis. Ens referim a Okakura Kakuzō (1862-1913), el professor Ōmura Seigai (1868-1927) o el reconegut fotògraf Kazumaza Ogawa(1860-1929).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

           

Més enllà del context històric de la col·lecció, el propi llibre i els processos que van utilitzar per il·lustrar-los, son el reflex de les simbiosis culturals i tecnològiques de l'època Meiji (1868-1912); l'editorial Shimbi Shoin expressava obertament aquest esperit de modernització a favor d'un resultat òptim per la producció dels llibres, dels gravats i les fototípies, utilitzant mètodes nadius i estrangers alternativament. En la col·lecció d'estudi destaquem diverses característiques en relació: una hibridació entre l'enquadernació japonesa Yamato i el procediment occidental, la impressió de textos a màquina, edicions en anglès, el sentit de l'enquadernació d'esquerra a dreta en la majoria de sèries, l'ús de la tècnica de gravat occidental de contrafibra per als detalls o l'ús d'alguns pigments importats - encara que ajustant-se amb rigor a la tonalitat real de l’obra original-.

Així mateix, els protagonistes d'aquestes compilacions són els gravats a color sobre paper o seda que per la seva qualitat, ja en la seva època es valoraven a l'estranger i, actualment, col·leccionistes i antiquaris interessats en aquest tipus de col·leccions, consideren les publicacions de Shimbi Shoin com a pioneres en la tècnica de la cromoxilografía afirmant que aquest tipus de volums només es troben en les millors biblioteques i museus.

​

            Altrament, la revista Kokka, An Illustrated Monthly Journal of the Fine and Applied Arts of Japan and Other Eastern Countries, la revista més prestigiosa i d'autoritat artística al país, fundada per Okakura Kakuzō, no només conté gravats a color d’alta qualitat, també va simbolitzar el triomf d'una tendència acadèmica del moment de la integració de les arts japoneses i asiàtiques amb les occidentals al Japó.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

       

 

 

 Una bona mostra d’aquests treballs, la trobarem a l'exposició “Ressò de Japonisme” amb la col·lecció de 29 llibres i 140 revistes de les editorials toquiotes Shimbi Shoin i The Kokka Publishing Company, que representen un exemple excepcional de literatura artística japonesa a la Catalunya modernista de principis del s. XX, que va viure la moda del japonisme i va involucrar a col·leccionistes com Josep Porta Galobart i empresaris emprenedors com l’asconenc Joan Ribes Daura, donant de la col·lecció al Centre de Lectura de Reus.

 

Rebeca Pujals Cobo

Reus, novembre 2016

​

​

​

​

​

ESPAI ORIGAMI

​

A més de la exposició de llibres i revistes, trobarem un racò dinamic a la Sala Fortuny per construir arbres de grues de paper (més informació de l'activitat Senbazuru Orikata aquí).

Tanmateix, trobarem exemples de peces d'origami per Lluïsa Crusells d'Origami, Art i Terpia (Reus) que donaran la benvinguda a l'exposició.

​

​